Melodia (semblant a una varsoviana) que tocava en Jaumet Xic, vell acordionista de Berga, que va dir textualment: “aquesta Pursuliana és un ball de pagès molt antic, el vaig aprendre quan tenia set anys...”. A la primera part l’acompanyament segueix les frases de la mà dreta, aturant-se en el primer temps en els compassos 3 i 7. A la segona part l’harmonia balla capritxosament en obrir i tancar la manxa, mantenint sempre la nota Re en el baix (com  un pedal de dominant) que no resol fins el darrer compàs.