En aquesta peça grega caldrà fer atenció a l'execució dels diferents valors rítmics de la melodia. Els grups de tres notes que hi ha als segons temps dels compassos 2 i 3 (dues semicorxeres i una corxera) no sonaran exactament iguals que aquells que trobem en els segons temps dels compassos 5, 6 i 7 (tresets). Tal vegada la pausa que fa l'acompanyament en aquests darrers compassos ens ajudarà a tocar els tresets amb més precisió.

Proposem ara una tonada d'un gran gènere de dansa tradicional d'Occitània, la borrèia. La primera part de la partitura es desenvolupa, com era d'esperar en aquest bloc, en la tonalitat de La menor. La segona part, en canvi, reprodueix la melodia en el to relatiu major (Do major) i per tant la tocarem a la renglera de dins. Observem que, situant correctament la mà dreta, podem executar cada una de les parts amb una sola posició.

Sóm conscients de l'originalitat del ritme que hem proposat per a acompanyar aquesta coneguda cançó tradicional de casa nostra. Si observem atentament la partitura podrem comprovar que cada compàs de 3/4 equivaldria, agrupant convenientment notes i barres, a un compàs de 6/8 (vegeu Llibre de Cançons, de Joaquim Maideu, pag. 98). Hem aprofitat aquesta ambivalència rítmica, present en nombroses melodies tradicionals de l'àrea mediterrània i llatino-americana, per fer aquesta proposta d'acompanyament rítmic-harmònic que s'adapta pefectament a les possibilitats harmòniques de l'acordió diatònic de 8 baixos, més si tenim en compte que tota la melodia es tocarà en un àmbit situat en un sol rengle.

Per cloure aquest bloc dedicat a la tonalitat de La menor en l'àmbit descrit de la fila de fora, un dels hits de la nostra música folc. La toquem sense creuar i l'acompanyem amb una amplia gama harmònica i un detall rítmic en el compàs 4: consisteix a aturar en sec l'acompanyament tot destacant les petites notes que fa la melodia just a continuació.

Molta sort i gaudiu la música!