26. El rotlletó
Com ja s'ha comentat en diverses cançons de ritme binari de blocs anteriors, l'acompanyament és igualment vàlid si es fa a negres o si es subdivideix a corxeres. En aquest cas la proposta inicial a corxeres sembla més efectiva pel fet de coincidir amb els valors de la melodia. Recomanem però d'assajar un acompanyament a negres i comprobar un cop més que, al contrari del que podria semblar d'antuvi, el tema adopta un caràcter més àgil.

L'exercici més habitual que suggerim amb aquesta melodia és tocar-la, en una primera exposició, sense acompanyament, com si volguéssim cantar-la amb l'acordió, i seguidament posar-hi els baixos i acords. És important treballar les melodies separadament per tal que puguin assolir un caràcter propi de manera que, en incorporar-hi l'acompanyament, les seves característiques (fraseig, articulacions) no en resultin minvades.

Encara que consignem aquest tema com a tradicional de Cerdanya, es tracta d'una composició recent de l'acordionista i formatger de Músser de Cerdanya Josep Lizandra. La cançó ha esdevingut però, i això és una realitat, tradicional per a tots els acordionistes de la comarca, que no són pocs!

El xifrat que apareix a la partitura del Coco Pere és, com ja hem dit en algun tema anterior, orientatiu. En realitat els baixos i acords es van alternant a caprici dels moviments de la manxa que comporta l'execució de la melodia. Ens diverteix però proposar un baix de tambor que seguiria el següen xifrat: [G - G/D - G - G/D - D/A - D - G - G/D] x 2. Es tracta d'aprofitar el silenci per obrir la manxa a l'hora de fer el baix D.
Tan sols aclarir que G/D vol dir: Acord de G amb baix Re, i que D/A vol dir: acord de D amb baix La