Ve-t aquí una proposta de re-harmonització per El Bon Caçador: compassos 8 i 14: Baix i acord de C i en el tercer temps baix de D; compassos 11 i 17: Baix i acord de Am i en el tercer temps baix de D.

Sovint ens hem trobat que aquesta peça agrada molt els acordionistes però quan arriben a la part C es fan un embolic i diuen que els hi costa de llegir. La solució que suggerim és que comencin a tocar la cançó precisament pel compàs 19: el tempo de referència correcte per a tocar la Valsa de Cabdet ens el dóna la seqüència de corxeres de la tercera part.

Aprofitem aquest moment per recordar que el número de dit que s'indica al començament d'una partitura, a prop de la primera nota, ens indica tan sols la posició de la mà dreta damunt el teclat o botonera. Quan apareix un altre número hem de pensar que la posició de la mà canvia, o que la mà es desplaça, d'aquesta manera podrà abastar altres botons. No es tracta ben bé d'una digitació, sinó simplement de col·locar la mà en una situació activa de cara a la lectura, podríem dir-ne digitació de complicitat o mà lectora. Vegeu per exemple L'aiga de roca: té una posició per tota la A i una altra per tota la B.

Sobta a gairebé tothom que en un acordió es puguin trobar en un mateix botó les notes Sol tancant i Mi obrint (vegeu compassos 4 a 7 d'El mariner). Tanmateix és així, en l'acordió diatònic dels defectes en fem virtuts i en aquesta cançó ens en podem beneficiar. En un altre ordre de coses, en el compàs 9, encara que el xifrat ens marqui l'acord de Am, per causa de la nota Re melòdica que és tancada, el baix que sonarà serà un Mi. Això és el que s'ha volgut expressar en el xifrat notant Am/E, que vol dir precisament La menor amb baix Mi.